2 de març del 2009

Viure, i riure, dins dels mots

"Dins un mot, quanta gent que hi viu"

Vicent Andrés Estellés

Avui fa 10 anys que van començar a rodar els mots de 'Cada dia, un mot'. La màquina de mots no s'atura i, per celebrar-ho, Empúries ha publicat un llibre que recull la feina feta fins ara. Es titula Rodamots. Deu anys fent 'Cada dia, un mot' i en són autors en Jordi Palou i en Pau Vidal. Per als subscriptors, hi ha condicions especials de compra fins al 6 de març. Aquí trobareu més informació de l'aniversari i del llibre.

I avui també fa una quinzena de dies que ha deixat de funcionar la magnífica Base de badades, després de més d'un any de jugar amb els mots amb elegància i enginy. En homenatge al nostre badocaire de capçalera, direm que: "Dins un mot, quanta gent que hi riu". Fins ben aviat, elbokabulari!

Quant al vers inicial, popularitzat pels lletraferits de Rodamots, pertany a la segona estrofa d'un poema ben lexicogràfic: "Esborranys d'una oda al prefaci de la primera edició del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra", del Primer llibre de les odes (1972) de Vicent Andrés Estellés. Tota l'oda, una festa en homenatge al DGLC, fa així:

Sabíeu, al principi, el mot,

brut encara de fang, de llot,

de convivència terral.

Del mot vindria la central

força oculta que tot ho pot!


El mot, tan sols. Estupefacte,

un silenci voltava l’acte

del descobriment decisiu.

Dins un mot, quanta gent que hi viu!

L’oíeu, i tenia tacte.


Nucli cabdal i originari,

cabdell recòndit i primari,

coneixíeu el so i el pes,

com encara el volum. I més:

el seu amarg destinatari.


Hi ha el foc del mot, unes rupestres

ratlles, o nocions terrestres,

que determinen, al contacte,

el fet primordial d’un pacte

dur com uns ferros de finestres.


La paraula, l’eina mortal,

rigorosament temporal,

intemporal se’ns esdevé!

Si cada cosa el seu mot té,

el mot ens és fonamental.


Posa en marxa els pobles, els posa

en ordre de combat o alosa,

els empeny amb fonda energia!

Punt incert de la nit i el dia,

sempre entre la sang i la rosa!


La paraula, o allò que mou

un poble fondament, l’enrenou

d’una part de la humanitat

que proclama la dignitat

de viure, no subjecta a sou!


Des del fons de la rebel·lia

essencial, on inicia,

brusca, la fosca ascensió,

un signe de redempció

en ell es recolza i refia.


Un propòsit de senzillesa

així empentava, ardent, l’empresa

de net i fúlgid averany.

Vós sabíeu el dia i l’any

i treballàveu sense pressa.


Tenim la collita a l’andana!

Així el mot determina i mana,

oh fang, oh cànter, oh coloma,

goig proclamat de l’idioma

que ens delimita i agermana!


Vertiginoses com espigues,

ens retornaven veus antigues

que eren reducte i fonament,

aixecant l’antic testament

brancut de poderoses bigues!


Vós enramàveu, com ho fa

el camperol, el mot que haurà

de fructificar febrilment.

Secrets incògnits de sement,

oh bíblia del català!




PS: Un bloc d'escola badocaire i nom lexicogràfic: el Disseccionari.

6 comentaris:

  1. Molt bo, el poema (jo li hauria escapçat un parell d'estrofes, però seran coses de la veneració, ho entenc).

    Hi ha bloc que comporten un esforç titànic i entenc el descans dels seus artífex. Enhorabona i gràcies per les bones estones.

    ResponElimina
  2. Els subscriptors hauran de córrer si volen gaudir dels avantatges anunciats.

    Jo ja tinc el meu llibre esperant-me: només l'he d'anar a recollir.

    I jo encara em resisteixo a una catosfera sense la Base de Badades. Prefereixo pensar que és una discontinuïtat en la seva trajectòria. :-)

    ResponElimina
  3. Molt mèrit tenen els de Rodamots. Deu anys. Aviat és dit!

    Esnif per la Base.

    ResponElimina
  4. O., les odes acostumen a ser excessives, això ja ho tenen. Però aquesta és meravellosa.

    V., el meu llibre també m'espera. Elbokabulari és un deliciós discontinu virtual, estic d'acord.

    M., 10 anys a Internet són com tota una vida. I tant.

    ResponElimina
  5. Cal mantenir la flama de la badoqueria! Modestament, i mentre elbokabulari s'ho repensa, jo de tant en tant continuo publicant badades al meu bloc (o potser, ben mirat, les publico cada dia).

    ResponElimina
  6. Ho sabem o ho seguim, Allau. És maco això que dius: "mentre elbokabulari s'ho repensa".

    ResponElimina

Quelcom a dir?