16 juny de 2014

Usar el diccionari com si fos un passaport


El Correllengua és la iniciativa que agrupa més entitats d’arreu dels Països Catalans que treballen a favor de la promoció de la llengua i cultura catalanes. Per tal d'organitzar-lo hi ha dos requisits principals: la lectura del Manifest i la presència de la flama. El Manifest del Correllengua 2014 és obra del periodista valencià i director de Vilaweb Vicent Partal. I tant al principi com al final parla del paper del diccionari per als catalans:


MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2014

Des d’aquell fatídic 25 d’abril de 1707 la llengua ha estat per al nostre poble l’eix bàsic de reconeixement. Perduts aleshores els nostres estats per la força de les armes la història ens va obligar a canviar el passaport pel diccionari. Ho vam fer, com tantes coses, amb la força que ens donava saber-nos resistents. Però ací estem en aquest 2014, tricentenari de l’ocupació de Barcelona i de l’abolició de l’estat català, a un pam, a un pas només de tenir un passaport que ens identifique, si no a tots, com a mínim, a un bon gruix de nosaltres, com la nació que som.
La defensa de la llengua ha estat una de les batalles més íntimes i constants de la nostra vida. Els qui vam néixer sota el franquisme van viure cruament aquella escola obscura que Ovidi Montllor retratà tan vivament. La vam viure i la vam patir. Mort Franco pràcticament tots vam pensar que el problema s’acabaria i la paradoxa, tantes dècades després és que no només no es va acabar sinó que renaix. Des de ponent el vent que ens arriba és terrible. Cada dia pitjor. No és cap equívoc dir que avui estem molt pitjor, pel que fa a drets lingüístics que a l’any noranta. I això és greu, molt greu.
Els Països Catalans clarament som una unitat d’agressió lingüística especialment ara per part de l’estat espanyol. A la Franja, el País Valencià i les Illes l’atac és sistemàtic. Contra tot. Contra els mitjans i contra l’escola d’una forma molt especial però també contra les bases més profundes de la llengua, contra la seua uni tat. N’estem acostumats. Ho hem patit durant tota aquesta llarguíssima transició. I ho hem resistit. La novetat és que els atacs també arriben al Principat, allà on no s’havien atrevit fins ara.
I d’aquesta unitat d’agressió n’hem d’aprendre. Si som una unitat d’agressió hem de ser una unitat de resposta. L’actitud provocadora de la batllesa d’Elx no és un problema només per al Tempir, Escola Valenciana o Acció Cultural. És un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Com és un  problema de tots i no només d’Obra Cultural Balear l’agressió constant de Bauzá contra les escoles de les Illes. Aquest també és un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I, evidentment l’absurditat del LAPAO és un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, no només de les associacions de la Franja.
Som a pocs mesos de veure nàixer entre Alcanar i La Jonquera una nova república catalana, el nostre segon estat, després d’Andorra. Serà un esdeveniment enorme, meravellós, però no serà de cap manera el final de la nostra història ni, ai!, el final de les agressions. Des de Bétera i Sa Pobla, des de Prada de Conflent i Queretes sapigueu que som molts els qui esperem veure ben aviat un altre tros del nostre país alliberat. I que som molts els qui seguirem usant el diccionari com si fos un passaport mentre lluitem per seguir el camí que de nou traça el vell Principat. La responsabilitat dels uns i dels altres serà diferent a partir d’aleshores però mentre entenguem que el català és la llengua de tots, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó sabrem que tots, totes les persones i institucions, tenim i tindrem l’obligació de respondre per ella. Junts i relligats com una indestructible mata de jonc. Eixa ha estat la nostra força des de fa 300 anys i serà la nostra força demà.

Visca la república catalana!
Visca els Països Catalans!
Visca el Correllengua!

Vicent Partal
Director de Vilaweb
 

29 maig de 2014

Marxandatge gazofilàctic



L'amiga blocaire Assumpta porta un mes presentant productes artesanals lleugerament inspirats per cal Gazo. La seva creativitat semblava no tenir aturador, però fa uns dies, amb el "clauer lexicogràfic", ha anunciat que acabava aquesta fantàstica sèrie. Fa anys que aquí es mostren objectes quotidians inspirats per diccionaris miralls, taules, arracades, més arracades, passadors de cabell, botons, samarretes—, però en cap cas s'havia utilitzat un diccionari català per crear-los. Amb aquesta iniciativa, la blocaire reusenca, a banda de crear bells objectes fets a mà, normalitza la metalexicografia catalana en un espai on el diccionari anglès és amo i senyor.


A la botiga d'artesania gazofilàctica Assumpta s'hi poden trobar agulles de pit, clips de cabell, clauers, polseres, arracades, punts de llibre, blocs de notes, quaderns...Tot un univers de marxandatge diccionaire realitzat amb senzillesa i bon gust.

Tot i que ella no ho confessi, la víctima que ha propiciat aquest devessall artístic crec que és el primer dels deu volums del Diccionari de la llengua catalana d'Enciclopèdia Catalana que El Periódico comercialitzà fa uns anys. L'edició de l'obra és de 2007, però desconec si aquest fou l'any de distribució en premsa.

La víctima

Procediment d'envelliment dels fulls amb te i cafè

A banda d'aquests productes, la traça de l'Assumpta es demostra en l'enorme varietat d'objectes artesanals que va creant. Feu-hi una ullada i no us decebrà!

26 maig de 2014

Vocabularis dialectals catalans en línia


[post in progress]

Blocs, webs, fòrums, xarxes socials... Diverses són les plataformes d'Internet que han facilitat la creació de llistes de paraules més o menys locals, i que han proliferat durant aquest inici de segle. El professor Albert Aragonès Salvat en va fer un recull el 2012 a l'article "Vocabularis dialectals a Internet" per a la revista beCEroLes (V, 2012, p. 87-96).

Recollim el nom que es dóna al recull lèxic i, si ens consta, l'autor, l'àmbit geogràfic, el tipus de plataforma en què es presenta i l'any de publicació. Estan ordenats per àmbit geogràfic, que com es pot comprovar, és divers. No és una classificació que ens convenci, però ja en trobarem una altra de millor algun dia. Evidentment, és un recull que anirà creixent amb el temps, sobretot amb les vostres aportacions, que agraïm d'entrada.


L'Alguer (municipi sard): Diccionari de alguerés / web / 2012 (data del registre a Facebook).

Andorra (estat) i Alt Urgell (comarca de Lleida): Lo vistaire / Marc Cortès, Marià Cerqueda i David Gálvez / bloc / 2008.

Aragó (regió de la comunitat) : Menut diccionari La Ginebrosa / web / 2007.

Benicarló (municipi del Baix Maestrat): Paraules, frases fetes, dites i refranys benicarlandos / Ac Pere de Thous /  grup de Facebook / 2010.

Catí (municipi de l'Alt Maestrat, Castelló): El parlar catinenc / web.

Flix (municipi de la Ribera d'Ebre, Tarragona): Diccionari del parlar flixanco / eva_yam/ bloc / 2009.

Formentera (Illa de les Pitiüses, Balears) / Paraules, expressions, frases fetes, oficis i coses pròpies de Formentera o que ens recorden a casa a Facebook i Twitter / 2014.

Fulleda (municipi de les Garrigues, Lleida) /  Vocabulari fulledenc / Santi Arbós / web / 1999.

Massalió (municipi del Matarranya, Terol): Vocabulario autóctono de Mazaleón / fòrum / 2006.

Montseny (massís de Catalunya): Mots mig perduts (I) i (II)  / Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny / bloc / 2014.

Montsià (comarca de Tarragona): Expressions típiques del Montsià / web.

El Palà de Torroella (poble del municipi de Navàs, al Bages, Barcelona): Argot del Palà de Torroella /  web.

Ribagorça (regió entre Aragó i Catalunya): Diccionari de la parla de la Ribagorça / Associació Escunç /  web / 2014.

Sellent (municipi de la Ribera Alta, València) /  Recull de lo nostre parlar / web.

Terres de l'Ebre (regió amb diverses comarques): Diccionari il·lustrat ebrenc-català-castellà / Joaquín Moya i Benet (Jokin)/ bloc / 2011.
 
http://www.scribd.com/doc/203257635/Vocabulari-Ebrenc-Catala-Castella

Terres de l'Ebre (regió amb diverses comarques): Xeic, paraules de l'Ebre / CNL / pdf; slideshare.

Terres de l'Ebre (regió amb diverses comarques): Paraules ebrenques / pàgina de Facebook / 2008.

Terres de l'Ebre (regió amb diverses comarques): Lo parlar de per aquí! ( i 2)/ pàgines de Fotolog / 2008.

Terres de Ponent (regió amb diversos municipis) i Andorra (estat): Lo diccionari lleidatà-català / Robert Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit / fòrum / 1998.

Tortosa (municipi del Baix Ebre, Tarragona): Diccionari ebrenc-barceloní / bloc / 2007.

Ulldecona (municipi del Montsià, Tarragona) / Diccionari faldut / Pere Omar Brusca i Miralles/ bloc / 2010.

Urgell (comarca de Lleida) / Lo parlar de l'Urgell / Assumpta Pijoan / bloc / 2009.

Xert (municipi del Baix Maestrat, Castelló) / Vocabulario autóctono de Chert - Xert / fòrum / 2008.


Darrera actualització: juny de 2014

24 abril de 2014

Wim Botha


Un altre artista que utilitza diccionaris per crear art: el pretorià (de Sud-àfrica, no de Roma) Wim Botha (1974-). 


Composite Self-Portrait, II, 2010
Dictionaries, Indian ink, wood, stainless steel
58.5 x 26 x 23cm

 
 
Generic Self-portrait as an Exile, 2008
Carved Learner’s Dictionaries (Afrikaans, English, isiZulu, seSotho)
46 x 32 x 27cm

2009
Carved crossword dictionaries, wood, stainless steel
48 x 18 x 24.5cm
Detail Double God Vitrine, 2007
Büste, Carved Afrikaans-English dictionary paper
Double God Vitrine (detail), 2007 Büste, Carved Afrikaans-English dictionary paper

Generic Self-portrait as a Superior Hybrid, 2006
carved Afrikaans/English dictionary
48 x 52 x 45cm

22 abril de 2014

Com es fa un diccionari?




Com es fa un diccionari?

El Dia del Llibre, et convidem a un viatge en què, ben acompanyats per Bernat de Chartres, Salvador Espriu, Antonio Tabucchi, Josep Vicenç Foix i altres referents literaris i culturals, intentarem descobrir en què s'assemblen la literatura i un diccionari, i quins elements són indispensables per a poder elaborar un diccionari terminològic.

Jornada de portes obertes: dimecres 23 d’abril, de 12 a 14h.

A les 12.15 i a les 13.15: presentacions públiques (30 min aproximadament), a càrrec de Joan Rebagliato

Exposició i distribució de les publicacions del TERMCAT disponibles en estoc i de material de difusió de la Institució de les Lletres Catalanes.

Ens trobareu a Mallorca, 272, 1r (cantonada amb Pau Claris).


Three Singing Dictionary Bumfuzzle 30" On Air from Gorgeous on Vimeo.

14 abril de 2014

14


Catorze prové del numeral indeclinable llatí quattuordecim (de quattuor i decem: quatre i deu). Entre d'altres faramalles al voltant del XIV (i a semblança del que férem l'any passat amb el 13, en fa dos amb el 12, en fa tres amb l'11, en fa quatre amb el 10, en fa cinc amb el 9, en fa sis amb el 8 i ja fa set anys amb el 7), esmentarem aquestes 14:

14 és el nombre atòmic del silici, el segon element més abundant de l'escorça terrestre després de l'oxigen. S'utilitza en diferents dispositius semiconductors, d'aquí que la regió de Califòrnia en què es concentren nombroses empreses d'electrònica i informàtica s'anomeni la Vall del Silici (Silicon Valley).

 
El 14 és l'únic nombre de Catalan que és semiprimer. Sóc incapaç d'explicar què és un nombre de Catalan i què vol dir ser semiprimer; per això ja existeix la Viquipèdia. Eugène Charles Catalan va ser un matemàtic belga noucentista.

14 són les estacions, moments, del Camí de la Creu (Via crucis) de Jesús de Natzaret, entre la condemna a mort i la sepultura. Durant el papat de Joan Pau II es van reformular canviant passatges d'evangelis apòcrifs per moments presents al Nou Testament. Però abans i ara, continuen essent 14.


Al grup de dues setmanes, en moltes llengües romàniques se l'anomena a partir del 15, com a l'expressió "la segona quinzena d'agost". En anglès, no: s'anomena fortnight i es refereix realment a 14 nits (de l'anglès antic fēowertyne niht). Astronòmicament, és el temps mitjà entre la lluna plena i la lluna nova (i a la inversa) o la meitat d'un mes lunar, que equival a 14,77 dies.

Els porquets de Sant Antoni són crustacis terrestres amb 14 potes, coneguts perquè quan se senten amenaçats formen una bola. Reben molts d'altres noms, sovint amb referències religioses: truja, trugeta, trujola; porqueta o tocinet; panerola, pastera o pastereta; somereta (del bon Jesús), muleta del bon Jesús; cuc de bola, cuc de Sant Antoni, cuca de la Mare de Déu, cuqueta del bon Jesús; aranya del bon Jesús, bouet de Sant Antoni; gitano, oriol, marraco, marrameu, paternostrera; caterineta, gallinorba...


Els sonets poden tenir variacions, però sempre tenen 14 versos. Es considera que el poeta sicilià Giacomo da Lentini inventà aquesta composició poètica, al segle XIII. El mot "sonet" prové del llatí sonus (so). El poeta Josep Pedrals ens explica la seva història, en sonets, és clar.
La sonata per a piano número 14, de Beethoven, és més coneguda per "Clar de lluna". Aquest sobrenom prové d'una comparació que el crític musical alemany Ludwig Rellstab, contemporani del músic de Bonn,  va realitzar entre el primer moviment de la peça i el clar de lluna del llac de Lucerna.


De Beethoven a Bach: hi ha crítics que diuen que el músic barroc tenia obsessió pel 14. El valor numèric del seu cognom suma 14 (BACH, 2+1+3+8: 14), però dins de la seva extensa obra deu haver-hi coincidències numerals diverses.


14 dies va durar la festa de dedicació del Temple de Salomó, cap al s. X aC, segons diu l'Antic Testament (1 Re, 8,65: "Salomó va celebrar després la festa dels Tabernacles amb tot el poble d'Israel, una gran assemblea que havia vingut des de Lebó-Hamat fins al torrent d'Egipte. La van celebrar davant el Senyor, el nostre Déu, durant set dies i set dies: en total, catorze dies". El "gazofilaci" era el lloc on es guardaven els tresors, les rendes i les almoines del temple.

Fa segles 14 soldats espanyols van morir a mans d'indígenes txitximeques del nord de Mèxic. Aquest fet donà nom al poble del "Real de Álamos de la Purísima Concepción de los Catorce", o "Real de Minas de Nuestra Señora de la Limpia Concepción de Guadalupe de los Álamos de Catorce". Curiosament,  actualment s'ha reduït a "Real de Catorce".

Fou un 14, i d'abril, que Macià proclamà la República Catalana. És per això que el catorze d'abril s'identifica amb aquesta demanda política, com al llibre 14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939) de Joaquim Roglan o a la pel·lícula 14 d'abril: Macià contra Companys de Manuel Huerga.


Quan una quantitat ens quadra podem utilitzar parèmies de l'estil "set calçots, catorze camals", "set senalles, catorze anses" o "set camals, catorze saragüells" (o a la inversa, que els referents es perden): una manera com qualsevol altra de "fer el compte de la vella", una altra expressió que en Parèmies ens ha d'explicar.

De tots els jocs lingüístics amb números, el cagarro que s'agafa per esmorzar associat al catorze és un dels més populars. Aquesta facècia s'entén al joc del quinto, en què aquest número es canta amb alguna d'aquestes expressions: "nyam, nyam", "agafa'l", "ca, ca, ca, ca, ca, catorze" o "agafa un cagarro i... (tots) esmorza!". A vegades aquesta dita s'acompanya de la torna "agafen dos i esmorzarem tots dos". També hi ha la variant "set i set catorze, quan veges una merda estaca el colze" (Escatologia popular, p. 60).

Finalment, els diccionaris catalans. Del 1914 tenim una edició del Diccionari català-castellà & castellà-català de Rovira i Virgili. També fou l'any d'inici de publicació del Diccionari Aguiló de Marià Aguiló i Fuster. Es tracta d'una obra vuitcentista, però no es publicà fins al segle XX (1914-1934), a cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. La Gramática y apología de la llengua cathalana de Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona: Estampa de Joan Francisco Piferrer) es diu que és del 1814, però no tothom hi està d'acord.


Nota: casualment aquest apunt és del dia 14 del 4 del 14, a les 14.14h.

12 abril de 2014

Premis Pompeu Fabra 2014


 
Els premiats en la 5a edició dels premis Pompeu Fabra (2014) han estat:

- En la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana: el grup musical Manel. Aquí la cançó "Desapareixíem lentament", on es parla de pujar a un arbre per veure el Llobregat:



- En la categoria de trajectòria professional, científica o cívica: el sociolingüista mallorquí Joan Melià i Garí.

- En la categoria de l'àmbit socioeconòmic, els establiments d'entrepans Viena.

- En la categoria de comunicació i noves tecnologies, Núvol, el digital de cultura, idea d'en Bernat Puigtobella.



- En la categoria d'incorporació a la comunitat lingüística catalana, la santcugatenca Ileana Belfiore, voluntària del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL).

- En la categoria de voluntariat lingüístic, el projecte solidari Rossinyol de la Universitat de Girona i la Fundació Servei Solidari.

El lliurament va tenir lloc el 8 d’abril al Palau de la Generalitat. El premi Robèrt Lafont d'enguany es lliurarà el mes de juny, en el marc de l’XI Congrés de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, a Lleida.

 
Premis anteriors: 2008, 2009, 2010, 2012.