27 octubre de 2014

Diccionari de porcellana


 
Heus aquí un diccionari de porcellana de l'artista canadenca Jade Rude, que forma part d'un projecte, Whiteout (2010), on apareixen diferents objectes d'oficina que semblen coberts per un llençol blanc, en senyal de la seva simbòlica defunció. Creu Rude que "the chosen objects are all on the verge of extinction due to the accelerating technological progress of our current digital culture". O sigui que els diccionaris de paper, acompanyats de la tinta, la cinta adhesiva, els llapis, els bolígrafs, els clips i, evidentment, els fulls de paper, estan condemnats a l'extinció en el nostre món digital. Que reposin en pau.

  

23 octubre de 2014

En el país sense diccionari





Filosofia: el surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d’associació rebutjades fins a la seva aparició, i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir definitivament tota la resta de mecanismes psíquics i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida. Han fet professió de fe de SURREALISME ABSOLUT, els senyors següents: Aragon, Baron, Boiffard, Breton, Carrive, Crevel, Delteil, Desnos, Eluard, Gérard, Limbour, Maikine, Morise, Naville, Noll, Péret, Picon, Soupault, Vitrac.
      
Manifest surrealista (1924) d'André Breton

En aquest fragment trobem una llista de surrealistes on apareix el senyor Robert Desnos. Diuen que Desnos va entrar ens els cercles surrealistes el 1922. La seva primera obra, Rrose Sélavy (1922-23) recull experiències hipnòtiques d'aquests artistes. El subtítol d'aquest dibuix, que es podia veure fa poc al Centre Pompidou de París, fa referència a un personatge fictici creat el 1920 per Duchamp, i evoca la frase francesa "Éros, c'est la vie".   

Duchamp transvestit de Rrose Sélavy, segons Man Ray
 Potser per Desnos "les mots sans rides" (els mots sense arrugues) "au pays sans dictionnaire" (en el país sense diccionari) formen part del lliure exercici del pensament surrealista. En concret, potser són el resultat d'una sessió d'hipnosi on es barregen diversos aspectes de la realitat dins d'una imatge poètica amb elements dinàmics i un estil aparentment infantil. C'est la vie. Igual que ho és l'ordre alfabètic amb què Breton ens presenta els seguidors de la llibertat surrealista.

8 octubre de 2014

El diccionari de Joaquim Civera en fascicles

Joaquim Civera segons Salvador Mestres

Que el Nou diccionari català-castellà de Joaquim Civera i Sormaní (1886-1967) es publiqués en fascicles no és cap raresa. Allò rar és que els fascicles hagin arribat solts als nostres dies, igual que passa amb el molt més conegut diccionari Fabra. El sentit comú portava a la majoria de gent que tenia la paciència de seguir setmana rere setmana aquestes publicacions a fer-ne l'enquadernació recomanada al final. Aquesta acció provocava que l'estat dels fascicles originals es modifiqués, fent-ne, com a mínim, desaparèixer les cobertes de cada quadern.

Aquest diccionari es publicà setmanalment, sense data al peu d'impremta, a càrrec de la barcelonina  Impremta Ràfols,  i dins de la col·lecció "La novel·la nova". La sèrie setmanal de "La novel·la nova", que durà de 1917 a 1923, portà l'impressor vilanoví Rossend Ràfols i Muntané a publicar 264 títols, dins d'una gran iniciativa per popularitzar la literatura catalana.

Anuncis de l'obra a la contraportada de diferents fascicles

Si fem cas dels anuncis, la publicació completa constava d'uns 15 volums setmanals, a 30 cèntims cadascun, amb un total d'entre 40 i 50 mil paraules recollides. A les nostres mans han arribat 15 fascicles, que arriben fins a la paraula "precipitació". Desconeixem si la sèrie s'interrompé aquí o es publicà fins al final, resultant-ne una obra completa de bastants més fascicles. 

Com indica el títol, es tracta d'un repertori bilingüe, català-castellà, que segueix les ja centenàries "Normes ortogràfiques" de l'IEC. En la majoria d'entrades trobem només l'equivalència en castellà; en algunes, es defineix el concepte. Sobre el tipus de lèxic recollit, diu Civera al prefaci (p. VII): 
"Aquest nou diccionari el considerem útil per a tots els catalans. Els homes de carrera, els comerciants i els homes de negoci, trobaran els mots tècnics necessaris per a l'exercici de llur ofici o professió. Havem recollit moltíssims mots tècnics i científics que no figuren en cap diccionari català".

Coberta del primer quadern
Portada del primer quadern
Primer full del diccionari
Cobertes dels fascicles 15 i 14
Darrer full del 15è fascicle, la pàg. 360.

Aquest diccionari s'acabà publicant, igualment sense data al peu d'impremta, en un sol volum. I anà seguit de l'equivalent castellà-català, bastant més breu. La 3a edició d'aquesta obra, revisada i augmentada, es publicà el 1931. Abans tenim, però, dues edicions sense datar. La 1a i 2a edició en un sol volum té un text d'esmenes al final que ens ajuda en aquest detall. Diu: "Havent-se publicat la segona edició del Diccionari Ortogràfic de l'Institut d'Estudis Catalans, quan ja s'havien publicat els primers quaderns d'aquest Diccionari,  cal fer algunes esmenes". La 2a edició del Diccionari ortogràfic de Fabra és de 1923. Hi ha, també (gràcies, Xavier), un anunci de La Vanguardia del 3 de novembre de 1921 (p.7) que indica que s'han començat a editar els primers quaderns. Sembla així que el diccionari català-castellà en fascicles es començà a publicar el 1921, tot i que l'edició en un sol volum que inclou català-castellà i castellà-català no apareix abans del 1923.

Coberta d'una de les edicions en un sol volum posterior

16 juny de 2014

Usar el diccionari com si fos un passaport


El Correllengua és la iniciativa que agrupa més entitats d’arreu dels Països Catalans que treballen a favor de la promoció de la llengua i cultura catalanes. Per tal d'organitzar-lo hi ha dos requisits principals: la lectura del Manifest i la presència de la flama. El Manifest del Correllengua 2014 és obra del periodista valencià i director de Vilaweb Vicent Partal. I tant al principi com al final parla del paper del diccionari per als catalans:


MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2014

Des d’aquell fatídic 25 d’abril de 1707 la llengua ha estat per al nostre poble l’eix bàsic de reconeixement. Perduts aleshores els nostres estats per la força de les armes la història ens va obligar a canviar el passaport pel diccionari. Ho vam fer, com tantes coses, amb la força que ens donava saber-nos resistents. Però ací estem en aquest 2014, tricentenari de l’ocupació de Barcelona i de l’abolició de l’estat català, a un pam, a un pas només de tenir un passaport que ens identifique, si no a tots, com a mínim, a un bon gruix de nosaltres, com la nació que som.
La defensa de la llengua ha estat una de les batalles més íntimes i constants de la nostra vida. Els qui vam néixer sota el franquisme van viure cruament aquella escola obscura que Ovidi Montllor retratà tan vivament. La vam viure i la vam patir. Mort Franco pràcticament tots vam pensar que el problema s’acabaria i la paradoxa, tantes dècades després és que no només no es va acabar sinó que renaix. Des de ponent el vent que ens arriba és terrible. Cada dia pitjor. No és cap equívoc dir que avui estem molt pitjor, pel que fa a drets lingüístics que a l’any noranta. I això és greu, molt greu.
Els Països Catalans clarament som una unitat d’agressió lingüística especialment ara per part de l’estat espanyol. A la Franja, el País Valencià i les Illes l’atac és sistemàtic. Contra tot. Contra els mitjans i contra l’escola d’una forma molt especial però també contra les bases més profundes de la llengua, contra la seua uni tat. N’estem acostumats. Ho hem patit durant tota aquesta llarguíssima transició. I ho hem resistit. La novetat és que els atacs també arriben al Principat, allà on no s’havien atrevit fins ara.
I d’aquesta unitat d’agressió n’hem d’aprendre. Si som una unitat d’agressió hem de ser una unitat de resposta. L’actitud provocadora de la batllesa d’Elx no és un problema només per al Tempir, Escola Valenciana o Acció Cultural. És un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Com és un  problema de tots i no només d’Obra Cultural Balear l’agressió constant de Bauzá contra les escoles de les Illes. Aquest també és un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I, evidentment l’absurditat del LAPAO és un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, no només de les associacions de la Franja.
Som a pocs mesos de veure nàixer entre Alcanar i La Jonquera una nova república catalana, el nostre segon estat, després d’Andorra. Serà un esdeveniment enorme, meravellós, però no serà de cap manera el final de la nostra història ni, ai!, el final de les agressions. Des de Bétera i Sa Pobla, des de Prada de Conflent i Queretes sapigueu que som molts els qui esperem veure ben aviat un altre tros del nostre país alliberat. I que som molts els qui seguirem usant el diccionari com si fos un passaport mentre lluitem per seguir el camí que de nou traça el vell Principat. La responsabilitat dels uns i dels altres serà diferent a partir d’aleshores però mentre entenguem que el català és la llengua de tots, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó sabrem que tots, totes les persones i institucions, tenim i tindrem l’obligació de respondre per ella. Junts i relligats com una indestructible mata de jonc. Eixa ha estat la nostra força des de fa 300 anys i serà la nostra força demà.

Visca la república catalana!
Visca els Països Catalans!
Visca el Correllengua!

Vicent Partal
Director de Vilaweb
 

29 maig de 2014

Marxandatge gazofilàctic



L'amiga blocaire Assumpta porta un mes presentant productes artesanals lleugerament inspirats per cal Gazo. La seva creativitat semblava no tenir aturador, però fa uns dies, amb el "clauer lexicogràfic", ha anunciat que acabava aquesta fantàstica sèrie. Fa anys que aquí es mostren objectes quotidians inspirats per diccionaris miralls, taules, arracades, més arracades, passadors de cabell, botons, samarretes—, però en cap cas s'havia utilitzat un diccionari català per crear-los. Amb aquesta iniciativa, la blocaire reusenca, a banda de crear bells objectes fets a mà, normalitza la metalexicografia catalana en un espai on el diccionari anglès és amo i senyor.


A la botiga d'artesania gazofilàctica Assumpta s'hi poden trobar agulles de pit, clips de cabell, clauers, polseres, arracades, punts de llibre, blocs de notes, quaderns...Tot un univers de marxandatge diccionaire realitzat amb senzillesa i bon gust.

Tot i que ella no ho confessi, la víctima que ha propiciat aquest devessall artístic crec que és el primer dels deu volums del Diccionari de la llengua catalana d'Enciclopèdia Catalana que El Periódico comercialitzà fa uns anys. L'edició de l'obra és de 2007, però desconec si aquest fou l'any de distribució en premsa.

La víctima

Procediment d'envelliment dels fulls amb te i cafè

A banda d'aquests productes, la traça de l'Assumpta es demostra en l'enorme varietat d'objectes artesanals que va creant. Feu-hi una ullada i no us decebrà!

26 maig de 2014

Vocabularis dialectals catalans en línia


[post in progress]

Blocs, webs, fòrums, xarxes socials... Diverses són les plataformes d'Internet que han facilitat la creació de llistes de paraules més o menys locals, i que han proliferat durant aquest inici de segle. El professor Albert Aragonès Salvat en va fer un recull el 2012 a l'article "Vocabularis dialectals a Internet" per a la revista beCEroLes (V, 2012, p. 87-96).

Recollim el nom que es dóna al recull lèxic i, si ens consta, l'autor, l'àmbit geogràfic, el tipus de plataforma en què es presenta i l'any de publicació. Estan ordenats per àmbit geogràfic, que com es pot comprovar, és divers. No és una classificació que ens convenci, però ja en trobarem una altra de millor algun dia. Evidentment, és un recull que anirà creixent amb el temps, sobretot amb les vostres aportacions, que agraïm d'entrada.


L'Alguer (municipi sard): Diccionari de alguerés / web / 2012 (data del registre a Facebook).

Andorra (estat) i Alt Urgell (comarca de Lleida): Lo vistaire / Marc Cortès, Marià Cerqueda i David Gálvez / bloc / 2008.

Aragó (regió de la comunitat) : Menut diccionari La Ginebrosa / web / 2007.

Benicarló (municipi del Baix Maestrat): Paraules, frases fetes, dites i refranys benicarlandos / Ac Pere de Thous /  grup de Facebook / 2010.

Catí (municipi de l'Alt Maestrat, Castelló): El parlar catinenc / web.

Flix (municipi de la Ribera d'Ebre, Tarragona): Diccionari del parlar flixanco / eva_yam/ bloc / 2009.

Formentera (Illa de les Pitiüses, Balears) / Paraules, expressions, frases fetes, oficis i coses pròpies de Formentera o que ens recorden a casa a Facebook i Twitter / 2014.

Fulleda (municipi de les Garrigues, Lleida) /  Vocabulari fulledenc / Santi Arbós / web / 1999.

Massalió (municipi del Matarranya, Terol): Vocabulario autóctono de Mazaleón / fòrum / 2006.

Montseny (massís de Catalunya): Mots mig perduts (I) i (II)  / Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny / bloc / 2014.

Montsià (comarca de Tarragona): Expressions típiques del Montsià / web.

El Palà de Torroella (poble del municipi de Navàs, al Bages, Barcelona): Argot del Palà de Torroella /  web.

Ribagorça (regió entre Aragó i Catalunya): Diccionari de la parla de la Ribagorça / Associació Escunç /  web / 2014.

Sellent (municipi de la Ribera Alta, València) /  Recull de lo nostre parlar / web.

Terres de l'Ebre (regió amb diverses comarques): Diccionari il·lustrat ebrenc-català-castellà / Joaquín Moya i Benet (Jokin)/ bloc / 2011.
 
http://www.scribd.com/doc/203257635/Vocabulari-Ebrenc-Catala-Castella

Terres de l'Ebre (regió amb diverses comarques): Xeic, paraules de l'Ebre / CNL / pdf; slideshare.

Terres de l'Ebre (regió amb diverses comarques): Paraules ebrenques / pàgina de Facebook / 2008.

Terres de l'Ebre (regió amb diverses comarques): Lo parlar de per aquí! ( i 2)/ pàgines de Fotolog / 2008.

Terres de Ponent (regió amb diversos municipis) i Andorra (estat): Lo diccionari lleidatà-català / Robert Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit / fòrum / 1998.

Tortosa (municipi del Baix Ebre, Tarragona): Diccionari ebrenc-barceloní / bloc / 2007.

Ulldecona (municipi del Montsià, Tarragona) / Diccionari faldut / Pere Omar Brusca i Miralles/ bloc / 2010.

Urgell (comarca de Lleida) / Lo parlar de l'Urgell / Assumpta Pijoan / bloc / 2009.

Xert (municipi del Baix Maestrat, Castelló) / Vocabulario autóctono de Chert - Xert / fòrum / 2008.


Darrera actualització: juny de 2014

24 abril de 2014

Wim Botha


Un altre artista que utilitza diccionaris per crear art: el pretorià (de Sud-àfrica, no de Roma) Wim Botha (1974-). 


Composite Self-Portrait, II, 2010
Dictionaries, Indian ink, wood, stainless steel
58.5 x 26 x 23cm

 
 
Generic Self-portrait as an Exile, 2008
Carved Learner’s Dictionaries (Afrikaans, English, isiZulu, seSotho)
46 x 32 x 27cm

2009
Carved crossword dictionaries, wood, stainless steel
48 x 18 x 24.5cm
Detail Double God Vitrine, 2007
Büste, Carved Afrikaans-English dictionary paper
Double God Vitrine (detail), 2007 Büste, Carved Afrikaans-English dictionary paper

Generic Self-portrait as a Superior Hybrid, 2006
carved Afrikaans/English dictionary
48 x 52 x 45cm